Per analitzar les desigualtats socials cal mirar amb les ulleres liles decolonials, com diria la meva amiga Jey de la universitat, que com nosaltres, comparteix una història de persecució i resistència, i a la que per ser negra, igual que nosaltres gitanes, ha patit els efectes del racisme de primera mà. Doncs bé aquestes magnífiques ulleres liles ens ajuden a anar més enllà de la falsa creença en la meritocràcia, que pressuposa que amb prou esforç i dedicació laboral es pot aconseguir la tan desitjada pastanaga.

“L’ascensió a la piràmide social”, aquesta creença que forma part de la filosofia capitalista pot confondre’ns i fer-nos pensar que no hem fet prou, que ens hem acomodat, o és que potser no som prou vàlides? o serà que ens agrada viure així? Però res més lluny de la realitat, només cal veure les dades sobre la feminització de la pobresa que persisteix en el ple segle XXI, “a la nostra estimada societat occidental on estem tan avançats” segueix persistint la bretxa de gènere, és a dir, només per ser dona la mitjana d’ingressos per rendes de treball és un 18% menor que la dels homes, l’atur estructural afecta d’una manera més severa a les dones respecte als homes. També hi ha més dones treballant sense contracte, situació que comporta la no cotització i per tant la pèrdua de drets a cobrar la prestació per desocupació. A més a llarg termini afecta negativament a les retribucions de les pensions per jubilació, amb la qual cosa, les condicions que porten a la pobresa persisteixen fins a la vellesa. Veiem com en la pràctica homes i dones no gaudeixen dels mateixos drets, són les dones les que suporten més precarietat laboral, pitjors condicions i menors ingressos, situació que manté a les dones només pel fet de ser dones, en una situació de subordinació i desavantatge tant social com econòmica respecte als homes. ^[i]

Però no només el gènere és un factor de desavantatge en un món androcèntric, sinó que l’hi preguntin a les dones racialitzades. Cal anar a l’arrel per desentranyar els mecanismes de distribució de la riquesa. És important observar amb atenció com els processos de construcció de les categories de raça i etnicitat han definit des de l’edat moderna fins a l’actualitat, una jerarquia social que legitima, en base a les diferències ètnic-racials, la distribució desigual de l’accés als recursos ja rols socials distinguits. [ii]

Així, etiquetes com immigrant, mora, gitana, negra, etc. tenen associades connotacions negatives com vagues, criminals, lladres, brutes, etc. generant imatges estereotipades i discursos sobre l’alteritat, “lo diferent, lo aliè”, d’acord amb la dicotomia civilització/barbàrie progrés/endarreriment, on la societat occidental sempre victoriosa, evidencia la seva supremacia subordinant a la resta de cultures.

Les conseqüències per al Poble Gitano d’aquest procés de construcció exògena en l’imaginari social, entre molts d’altres, ha estat la invisibilització de la realitat que vivim les gitanes i gitanos, la nostra història de resistència i supervivència en una societat mercantilitzada al servei del capital que anteposa la producció per sobre del benestar familiar. Una clara evidència la trobem en l’ “Estudi comparat sobre la situació de la població gitana a Espanya en relació a l’ocupació i la pobresa 2018”[iii]  on adverteix que només el 16% de les dones gitanes es troben actives laboralment, en contraposició de les dones no gitanes que representen un 44%. Però no és d’estranyar en una societat que només pel fet de ser dona tens més possibilitats d’estar en una economia submergida, i encara més per ser dona i gitana !!

Per a les dones gitanes és difícil accedir a un mercat laboral “no gitano” quan en les entrevistes de treball fan referència a la teva etnicitat per descartar-te del procés selectiu, cas que he viscut en les meves pròpies carns, quan en una entrevista de treball d’una gran cadena de supermercats, l’entrevistador –home, blanc i ben situat econòmicament–, sense tallar-se un pèl, em va dir que les dones de la meva ètnia no treballen. Que no treballen? Em vaig quedar estupefacta. Però senyor, vostè ha mirat el meu CV? Llarga trajectòria laboral i estudis superiors! O com em va preguntar un professor de la universitat, que com ho tenia per arribar a classe a les 8, ja que els gitanos ens costa matinar, però senyor, vostè sap a quina hora es lleven les gitanes i els gitanos per anar a treballar al mercat? El mercat i la venda ambulant ha estat per excel·lència l’espai laboral on les gitanes i gitanos han pogut guanyar-se la vida de manera més o menys normalitzada, ja que només mitjançant l’autoocupació hem pogut exercir activitats laborals normalitzades a causa del persistent antigitanisme històric.

Malgrat els estereotips i prejudicis de la societat majoritària, les dones gitanes sempre han treballat dins i fora de la seva llar, per més obstacles que hagin trobat, com s’ha demostrat al llarg de la història.

Després de la diàspora del Poble Gitano, en la seva arribada a Espanya, les condicions de les dones gitanes estaven molt lluny de la realitat de les seves noves veïnes espanyoles, portaven a l’esquena segles de persecució i rebuig que les havia enfortit i preparat per poder buscar el suport de la seva família dia a dia en condicions adverses.

A això cal sumar-li que, mitjançant la primera pragmàtica dels Reis Catòlics dictada a Medina del Campo en 1499, se’ls prohibeix l’exercici d’oficis històricament gitanos, amb els quals la majoria es guanyava la vida. A partir de llavors havien de passar a exercir oficis “coneguts” com si arreglar olles no fos un ofici conegut …

En 1763 l’ajuntament d’Oriola va dictar una providència que limitava la participació en la vida pública i l’ocupació de les dones gitanes «… les dones donzelles, casades o vídues, amb el pretext de vendre topes ni altres coses no caminin divagant pels carrers d’aquesta ciutat ni d’altres llocs, sinó que es mantinguin recollides a casa i habitacions fent les tasques i ministeri del seu sexe com ho fan totes les altres dones honestes, sota pena d’un mes de Presó a la contraventora».[iv]

Què s’esperava d’una Espanya catòlica i estamental que els atorgava nul·la capacitat a les dones en l’àmbit laboral més enllà de la cura de la família i la llar? En el cas de les dones gitanes seu treball es va invisibilitzar fins al punt que en un cens de Guadix en 1785 únicament apareix una gitana que treballava en el negoci familiar.

Poca visibilitat tenien aquestes gitanes que per poder aportar ingressos a l’economia familiar treballaven com venedores de roba i joies, artesanes, fent cistells i cistelles, bugaderes, cosidores, venedores de bunyols, filadores, venedores ambulants, practicaven la venda de productes alimentaris, venedores a crèdit (diteras[v]), eren també forneres, tractants d’animals, treballaven en el servei domèstic, algunes es dedicaven al corretatge de joies i per últim exercien com a llevadores i comares.

Durant el franquisme, es va prohibir la venda ambulant, fet que els impossibilitava poder guanyar-se el pa, a més de patir la limitació imposada de no poder entrar en determinats llocs i la persecució constant de la Benemèrita. Algunes d’elles es van dedicar a l’estraperlo per poder sustentar a les seves famílies.[vi]

Tot i això, avui estem orgulloses de mostrar exemples de dones gitanes que han destacat pel seu ofici, entre elles:

Sofia Kovalésvskaya va ser una matemàtica russa, se la coneix per ser la primera dona que va aconseguir una plaça de professora universitària a Europa, a Suècia en 1881. La seva transcendència va ser tal que actualment un cràter lunar i un asteroide porten el seu nom.

Papusza és una poeta gitana polonesa, supervivent de l’Holocaust. La seva vida s’ha dut al cinema. Papusza significa “nina” i el seu nom forma part d’una llarga llista de veus femenines històricament invisibilitzades.

Carmen Amaya ha estat la bailaora més universal que ha donat el flamenc. Criada a Barcelona, en una de les barraques de la platja del Somorrostro, un espai on ara hi ha la platja Nova Icària i el Bogatell.

Eszma Rezdepova va ser una cantant, compositora, humanitarista de Macedònia. Durant la seva trajectòria professional va actuar en més de 9000 concerts en 30 països i, al costat del seu marit, va acollir a quaranta-set nens, rebent diversos reconeixements per la seva tasca humanitària, entre ells una nominació al Nobel de la Pau.

Helen Mirren és una actriu britànica. És una de les poques actrius que han guanyat els quatre premis principals dins el cinema per una sola pel·lícula: l’Óscar, el BAFTA, el Globus d’Or i el Premi del Sindicat d’Actors.

Lita Cabellut és una artista multidisciplinària espanyola que treballa amb oli sobre el llenç, dibuixos en paper, escultura, fotografia, poesia, poemes visuals i vídeos.

Soledad Miranda va ser una actriu i cantant que va destacar durant la dècada dels seixanta i més especialment en els inicis dels setanta.

Finalment agraïm a les nostres companyes feministes que tenen la potestat de generar narrativa social, que hagin posat l’accent en el reconeixement de la feina reproductiva com venim fent les gitanes des de fa segles, encara que no de forma teòrica sinó lluitant en el dia a dia des de la base.

OPRE ROMNJA!

 

[i] Estratègia contra la feminització de pobresa i la precarietat a Barcelona. 2016-2024

[ii] Colonialidad del poder y clasificación social. Quijano, Aníbal. 2014

[iii] Fundación Secretariado Gitano; elaborado por, Fundación ISEAK ; Equipo, Sara de la Rica. 2019

[iv] Angéla Kóczé, Violetta Zentai, Jelena Jovanović, Enikő Vincze. (2019). TThe Romani Women’s Movement: Struggles and Debates in Central and Eastern. New York, Oxon.: Rotledge.

[v] JUAN FRANCISCO GAMELLA MORA. (2006). Oficios gitanos tradicionales en Andalucía (1837-1959). Pensamiento y cultura Gitanos, 32-33, 73.

[vi] María Serrano. (2018). La doble tragedia de ser mujer y gitana durante el franquismo. Público, 11.