ACTE INSTITUCIONAL EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST. Parlament de Catalunya, 27 de gener de 2022

INS Josep Lladonosa – Lleida

Bona tarda a tothom / Laćho divès

Som els alumnes de 1r de Batxillerat de l’Institut Josep Lladonosa de Lleida i estem molt contents de participar en aquest acte institucional del Parlament de Catalunya en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i altres genocidis, 77 anys després de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau per les tropes soviètiques el 1945.

En primer lloc, volem agrair l’oportunitat de participar-hi en representació del Poble Gitano, que va patir un genocidi en mans dels nazis poc conegut. Les activitats i la reflexió realitzades a classe, la jornada de treball aquí al Parlament del novembre i el contacte amb diversos representants d’associacions gitanes ens ha permès conèixer molt millor la història del Poble Gitano, el seu patiment, la seua memòria, les seues lluites.

Des de que el Poble Gitano va arribar a Europa els segles XII i XIII procedent del Punjab, al nord-oest de l’Índia, va patir diverses formes de racisme per part de les societats i estats europeus. Al llarg dels segles, l’antigitanisme ha comportat l’estigmatització, la segregació, l’exclusió, la deshumanització, l’agressió, l’odi, la violència, la voluntat d’assimilació o d’eliminació de la cultura gitana. A Espanya també. Des de finals del segle XV fins al règim franquista, centenars de lleis de prohibició dels senyals identitaris i culturals del Poble Gitano, amb voluntat d’assimilar-los i acabar amb la diversitat, que ha portat entre altres a la desaparició de la llengua romaní a Espanya. El 1749 el rei Fernando VI, inspirat pel marquès de la Ensenada, va promulgar l’ordre de detenció general de tota la població gitana, més de 10.000 persones. És el que es coneix com la Gran Batuda, intent de genocidi del poble gitano a Espanya que va suposar la deportació, l’espoli dels seus béns, l’obligació a treballs forçats, la separació d’homes i dones.

Les polítiques genocides dels nazis contra els gitanos, per tant, van trobar un terreny abonat per l’antigitanisme arrelat de segles. Amb els termes Porrajmos (‘devorar’, en romaní) i Samuradipen (‘destrucció en massa’) es coneix el genocidi perpetrat pel règim nazi alemany i els seus col·laboradors per exterminar els Pobles Gitanos d’Europa com a part de l’Holocaust durant la Segona Guerra Mundial. Considerats “racialment inferiors”, asocials i criminalitzats, els gitanos van patir des del primer moment les lleis racials i excloients nazis que els va comportar la discriminació i exclusió social, l’esterilització forçada i la reclusió en espais tancats i vigilats. Amb l’inici de la Segona Guerra Mundial, van ser deportats als guetos i camps de concentració nazis que es van estendre pel continent, obligats al treball forçat i espoliats de tots els seus béns i propietats.

Amb el Decret d’Auschwitz de desembre de 1942 es dictà la solució final per tots els gitanos de l’Europa sota control nazi, que van ser deportats i exterminats a Auschwitz-Birkenau. Hi van ser enviats uns 23.000 homes, dones i nens. El gener de 1943 hi va ser construït l’anomenat ‘Camp gitano” (Zigueunerlaner), on, més enllà de la particularitat de mantenir les famílies unides aquestes van compartir el destí de milions de víctimes d’altres col·lectius: treballs forçats, fam, vigilància i maltractament dels SS, experiments mèdics… A pesar de la resistència activa dels gitanos del camp (com el 16 de maig de 1944), la nit del 2 al 3 d’agost de 1944 les gairebé 3.000 persones que quedaven al camp gitano d’Auschwitz-Birkenau (bàsicament ancians, dones i infants) van ser executades a les cambres de gas.

Per la manca de registres oficials, resulta difícil precisar el nombre de víctimes del genocidi gitano, però les investigacions es mouen al voltant de les 500.000 víctimes, xifra que podria augmentar en gran nombre, fins el 1.500.000. En termes proporcionals, les estimacions es mouen entre el 70 i 80% de la població romaní europea havia desaparegut el 1945.

Després de la guerra es va invisibilitzar el genocidi gitano, fins i tot negar, durant molts anys. La discriminació de la població romaní va continuar. Fins als anys 80 no hi va haver els primers reconeixements del genocidi i les víctimes del Poble Gitano, i no va ser fins el 15 d’abril de 2015 que el Parlament Europeu va fixar la data del 2 d’agost com el Dia Europeu de Commemoració de l’Holocaust Gitano, reconeixent el genocidi perpetrat pel règim nazi al poble gitano i la necessitat de combatre l’antigitanisme en totes les seues formes.

Malauradament, l’antigitanisme encara perviu avui, adoptant formes molt diverses com la marginació, la discriminació, la criminalització o la violència, en una Europa on reapareix l’amenaça de la intolerància i l’exclusió de la diferència, el feixisme. Sovint amb implicació dels estats: expulsions massives de països de la Unió Europea, esterilitzacions forçades i segregació escolar, episodis recents de violència policial, etc. Recentment, el novembre de 2021 el Parlament Europeu debatia la violència policial contra el poble gitano, ja que el 25 de maig passat, a la ciutat txeca de Teplice, un ciutadà gitano Stanislav Tomász va morir víctima de la brutalitat de la policia.

Per això cal fer-nos nostra la lluita de les associacions gitanes que composen la FAGIC, de l’Associació de Joves Estudiants Gitanos del Bon Pastor o de la Plataforma 8 d’Abril de Lleida; de l’Anabel Carballo, el Francisco Vargas, el Pedro Casermeiro, l’Araceli Cañadas o el Ricardo Gabarre (a qui els agraïm molt la seua amabilitat i disponibilitat), per citar només les associacions i les persones amb qui hem tingut contacte directe. A la nostra ciutat, el 2018, la Plataforma 8 d’abril va recollir firmes i va aconseguir que l’Ajuntament de Lleida canviés el nom del carrer dedicat al marqués de la Ensenada i organitzés un acte d’homenatge a les víctimes gitanes de la Gran Batuda de 1749.

La seua lluita ha de ser la nostra, perquè és la lluita pels drets humans, per la justícia, pel reconeixement i la igualtat del poble gitano, per les seues oportunitats, per combatre l’antigitanisme i el desconeixement, a través de l’educació de les joves generacions.

Moltes gràcies.

Te aven baxtale

Alumnes de 1r Batxillerat B

INS Josep Lladonosa – Lleida