Quan parlem de flamenc, parlem també de la història, la memòria i la creativitat del poble gitano. No pas com d’un element secundari, sinó com d’una de les seves arrels més profundes. El cant, el toc, el ball i la manera mateixa de sentir aquest art no es poden entendre sense l’aportació històrica de generacions d’artistes gitanos que han contribuït de manera decisiva al seu desenvolupament i a la seva transmissió cultural.

La història del flamenc és indestriable de la presència de famílies gitanes que n’han transmès l’art de generació en generació. A través de l’oralitat, la convivència i l’experiència compartida, el flamenc s’ha preservat com una tradició viva. En aquest context, el poble gitano ha tingut un paper essencial en la configuració de la sensibilitat artística del flamenc, de la seva intensitat expressiva i de la seva identitat cultural.

Aquestes qüestions han estat analitzades des d’una perspectiva acadèmica a la meva tesi doctoral Flamenco y Derechos de Autor. Una perspectiva desde la Economía de la Cultura, en què estudio com es generen i es distribueixen els drets de propietat intel·lectual en el flamenc, i fins a quin punt el sistema jurídic actual reconeix adequadament les aportacions creatives de tots aquells que intervenen en el procés artístic.

Avui, el flamenc és una de les grans expressions del patrimoni cultural. Ara bé, la seva evolució no es pot explicar únicament a partir de la composició musical. En el flamenc, el procés creatiu depèn també de la interpretació. Cada cantaor o cantaora hi aporta matisos propis, improvisació, tècnica i emoció. Per això, l’obra flamenca adquireix la seva forma definitiva en el moment de ser interpretada.

Aquesta dimensió interpretativa ha estat especialment rellevant en el cas dels artistes gitanos. Al llarg de la història del flamenc, moltes de les seves grans figures han destacat, precisament, per la seva capacitat de transformar una obra a través d’un estil personal, convertint una lletra o un cante tradicional en una experiència artística única.

El valor d’una obra flamenca no depèn només de la composició, sinó també de la manera com és interpretada i viscuda pel públic. En el flamenc, l’intèrpret hi aporta elements fonamentals, com ara la improvisació, la capacitat d’emocionar o l’estil propi, que poden transformar profundament el valor cultural d’una obra.

Això vol dir que l’intèrpret no es limita a executar una obra prèviament creada, sinó que participa activament en el seu procés creatiu.

Tanmateix, aquí hi ha una contradicció important. El sistema jurídic de propietat intel·lectual sol distingir entre autors i artistes intèrprets. Mentre que els autors reben una protecció més àmplia per mitjà dels drets d’autor, els intèrprets queden emparats per uns drets que tradicionalment han tingut un abast més limitat.

Aquesta diferència és especialment problemàtica en contextos com el del flamenc, on la interpretació constitueix una aportació creativa fonamental. En molts casos, el sistema legal ha tendit a valorar més aquelles formes de creació que poden fixar-se en una partitura o en un text, i ha deixat en segon terme les aportacions creatives que neixen en el mateix moment de la interpretació.

Aquest desequilibri afecta especialment molts artistes flamencs gitanos, la contribució històrica dels quals al desenvolupament del flamenc s’ha produït, sobretot, a través de la interpretació. La seva capacitat per recrear els cantes, transmetre emoció i dotar cada actuació d’una identitat pròpia ha estat clau en l’evolució del flamenc com a art viu.

Un exemple paradigmàtic és el de Camarón de la Isla, considerat un dels cantaores més influents de la història del flamenc. La seva manera d’interpretar va transformar nombrosos cantes tradicionals i va obrir noves vies expressives per al gènere. La singularitat del seu estil demostra fins a quin punt la interpretació pot constituir una forma de creació artística.

La importància de l’intèrpret també es reflecteix en la manera com el públic viu el flamenc. Sovint, les persones decideixen assistir a un espectacle o escoltar una obra en funció de l’artista que la interpreta. L’intèrpret esdevé, així, un element que dona identitat a l’obra i que permet al públic reconèixer-ne l’estil i l’autenticitat.

Reconèixer el valor creatiu dels intèrprets flamencs no és només una qüestió jurídica. També és una manera de reconèixer la contribució històrica del poble gitano al flamenc. Protegir els intèrprets vol dir protegir una tradició cultural transmesa al llarg de generacions i preservar un patrimoni cultural viu.

En aquest sentit, avançar cap a un reconeixement més gran dels intèrprets flamencs gitanos implica també reconèixer la importància del flamenc com a expressió cultural del poble gitano i com a part essencial del patrimoni cultural europeu.

Protegir els qui mantenen viu el flamenc significa, en darrer terme, protegir la memòria cultural i artística que el poble gitano ha aportat a aquest art.

Jesús Heredia-Carroza, PhD

Departamento de Economía e Historia Económica Universidad de Sevilla

jheredia1@us.es

https://orcid.org/0000-0003-2280-2680

 

Lectures recomenades:

1. Heredia-Carroza, J., Palma Martos, L., & Aguado, L. F., (2019c). Flamenco y Derechos de El caso de Camarón de la Isla. Arbor, 195(791), a496. Doi: https://doi.org/10.3989/arbor.2019.791n1009.
2. Heredia-Carroza, J., Palma, L., & Aguado, L. F. (2019b). Why does copyright ignore performers? The case of flamenco in Spain. Journal of Arts Management, Law and Society, 49(5), 347-364. Doi: 10.1080/10632921.2019.1646682.
3. Heredia-Carroza, , Palma Martos, L., & Aguado, L. F., (2020a). How to measure Intangible Cultural Heritage value? The case of flamenco in Spain. Empirical Studies of the Arts. Doi: 10.1177/0276237420907865.
4. Heredia-Carroza, , Palma Martos, L., & Aguado, L. F., Creación e interpretación en el marco de los derechos de autor. El caso de la música popular tradicional. Kepes, 21 (enero-junio 2020), 113-143.
5. Heredia-Carroza, (2023). Flamenco y derechos de autor: Una perspectiva desde la economía de la cultura. Tirant lo Blanch. Colección Monografías. ISBN 978-84-1197-262-8.